Objectius: Dotar als pàrvuls de P5, de coneixements sobre reanimació cardiopulmonar (RCP), i avaluar un qüestionari adaptat als alumnes d'educació infantil.

Metodologia: Estudi transversal descriptiu basat en un qüestionari de disseny propi. El qüestionari consta de 3 seccions i 6 variables. El pilotatge s’ha dut a terme en 2 classes d’una escola. Es va mesurar reconeixement del 112, mnemotècnia, gènere, anys complits al curs i classe. S’ha realitzat un anàlisi uni i bivariant amb IBM-SPSS 22.0.

Resultats: Van participar 53 pàrvuls (96%) del curs P5, el 48% eren nenes. 33 pàrvuls(62,3%) al 2016 i 24 (45,3%) al 2017 van reconèixer el 112 (p = 0,028). 44 pàrvuls (97,8%) al 2016 i 15 (31,9%) van relacionar el 112 amb boca-nas-ulls (p < 0,001). El 91% dels pàrvuls de la classe dels elefants van reconèixer el 112 (p = 0,017) al 2016. De la classe “elefants" al 2016 van reconèixer el 112 el 90,9% vs 56,5% ”girafes” (p = 0,017), però al 2017 aquesta diferencia no es va donar. Al 2017 van relacionar el 112 amb boca-nas-ulls, més nens que havien reconegut el 112 que els que no (50% vs 13%; p = 0,011). Dels 41 nens que van continuar els dos cursos 16 (39%) van reconèixer el 112 al 2016 i al 2017. 14 (34%) van relacionar el 112 amb boca-nas-ulls al 2016 i al 2017.

Conclusions: Els pàrvuls estudiats aprenen però no retenen els coneixements i les habilitats pràctiques relacionades amb la RCP. S’han detectat àrees de millora del qüestionari.