Buscar en
Investigaciones de Historia Económica - Economic History Research
Toda la web
Inicio Investigaciones de Historia Económica - Economic History Research La adaptación tecnológica como factor de localización industrial. Una revisiÃ...
Información de la revista
Vol. 6. Núm. 17.
Páginas 65-94 (Junio 2010)
Compartir
Compartir
Descargar PDF
Más opciones de artículo
Vol. 6. Núm. 17.
Páginas 65-94 (Junio 2010)
Acceso a texto completo
La adaptación tecnológica como factor de localización industrial. Una revisión de las investigaciones sobre la industria de hilados de algodón en Cataluña (1772–1885)
Technological change as a factor in industrial location. A review of the research into the cotton spinning industry in Catalonia (1772–1885)
Visitas
5089
Olivier Raveux, Alex Sánchez
CNRS, UMR TELEMME, Aix-en-Provence/Universitat de Barcelona
Este artículo ha recibido
Información del artículo
Resumen
Bibliografía
Descargar PDF
Estadísticas
Resumen

Este artículo estudia, a partir del caso de la industria de hilados de algodón en Cataluña, el papel desempeñado por el cambio tecnológico en las estrategias empresariales de localización industrial durante la primera fase del proceso de industrialización. Lo que intenta mostrar es que entre tecnología y territorio la relación no es unívoca y que las decisiones empresariales en materia de localización industrial se ven condicionadas tanto por el sistema tecnológico adoptado como por las características específicas de territorio. A partir de la revisión de la bibliografía más reciente, establece que, en el caso de Cataluña, la implantación territorial de la hilatura del algodón estuvo determinada tanto por la existencia de un tejido industrial previamente establecido, como por el cambio relativo del coste de los factores —energéticos, de transporte y laborales— que fue inducido por la adopción de las innovaciones tecnológicas llegadas en su gran mayoría del extranjero.

Key words:
Technological Change
Industrial Location
Cotton Spinning
Catalonia
Palabras clave:
Cambio tecnológico
Localización industrial
Hilados de algodón
Cataluña
Abstract

This article examines, through the analysis of the cotton spinning industry in Catalonia, the role of technological change in corporate strategies for industrial location in the first stage of the industrialisation process. It highlights the lack of consistency in the relation between territory and technology and demonstrates the influence that both the technological system adopted and the territorial features exert on the industrial location decision-making process. Through the review of the most recent bibliography, the article establishes that the location of the cotton spinning industry in Catalonia was determined by the existence of a preestablished industrial framework and by the relative change in the cost that factors such as labour, energy and transport experienced due to the introduction of foreign technology.

El Texto completo está disponible en PDF
Bibliografía
[Agustí i Cullell, 1983]
Jaume Agustí i Cullell.
Ciència i tècnica a Catalunya en el segle XVIII o la introducció de la màquina de vapor.
Institut d'Estudis Catalans, (1983),
[Amorós, 1864]
Francesc Amorós.
Estado demostrativo de las fábricas existentes en el principado de Cataluña (...).
Memorias de un presidario político,
[Becattini, 1979]
Giovanni Becattini.
Dal settore industriale al distretto industriale. Alcune consideración sulĺunità di indagine delĺeconomia industriale.
Rivista di Economia e Politica Industriale, 1 (1979), pp. 7-21
[Becattini, 2000]
Giovanni Becattini.
Il distretto industriale. Un nuovo modo di interpretare il cambiamento economico.
Rosenberg and Séller, (2000),
[Becattini, 2002]
Giovanni Becattini.
Del distrito industrial marshalliano a la “teoría del distrito” contemporánea. Una breve reconstrucción crítica.
Investigaciones Regionales, 9 (2002), pp. 1-32
[Becattini et al., 2003]
Giovanni Becattini, Marco Bellandi, Gabi Dei Ottati, Fabio Sforzi.
From Industrial District to Local Development. An Itinerary of Research.
E. Elgar, (2003),
[Bellandi, 2003]
Marco Bellandi.
Sistemas productivos locales y bienes públicos específicos.
Economiaz, 53 (2003), pp. 51-73
[Benaul and Deu, 2005]
Josep M.a Benaul, Esteve Deu.
L’exploitation industrielle du bassin de Ripoll (XVIIIe-XXe siècle).
Du moulin à l’usine. Implantations industrielles, du Xe au XXe siècle, pp. 169-189
[Benet and Martí, 1976]
Josep Benet, Casimir Martí.
Barcelona a Mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el Bienni Progressista (1854–1856).
Curial, (1976),
[Berg, 1987]
Maxine Berg.
La era de las manufacturas, 1700–1820. Una nueva historia de la revolución industrial británica.
Crítica, (1987),
[Berg et al., 1983]
Manufacture in Town and Country before the Factory,
[Berg and Bruland, 1998]
Maxine Berg, Khristine Bruland.
Technological Revolutions in Europe. Historical Perspectives.
Edward Elgar, (1998),
[Calvo, 1999]
Àngel Calvo.
La cara conocida. Cambio tecnológico y adaptación al mercado en la industria algodonera catalana (fines s. xix–comienzos s. xx).
Barcelona, (1999),
[Calvo, 2002]
Àngel Calvo.
La indústria cotonera a començaments del segle XX.
Recerques, 44 (2002), pp. 91-110
[Carreras, 1983]
Albert Carreras.
El aprovechamiento de la energía hidraúlica en Cataluña, 1840–1920. Un ensayo de interpretación.
Revista de Historia Económica, 1 (1983), pp. 31-63
[Chassagne, 1991]
Serge Chassagne.
Le coton et ses patrons. France, 1760–1840.
Editions de l’EHESS, (1991),
[Clua, 2001]
Jordi Clua.
Procesos hidràulics i aplicació de la legislació pel foment de la població rural a les colònies industrials.
Sant Cugat del Vallés, (2001),
[Cohen Isaac, 1985]
Isaac Cohen.
Worker's Control in the Cotton Industry: a Comparative Study of British and American Mule Spinning.
Labor History, 26 (1985), pp. 53-85
[Cooke, 2002]
Philip Cooke.
Knowledge Economies. Clusters, Learning and Cooperative Advantage.
Routledge, (2002),
[Delgado, 1990]
Josep Ma Delgado.
De la filatura manual a la mecànica. Un capítol del desenvolupament de la indústria cotonera a Catalunya (1794–1814).
Recerques, 23 (1990), pp. 161-179
[Domínguez, 2002]
Rafael Domínguez.
La riqueza de las regiones. Las desigualdades económicas regionales en España, 1700–2000.
Alianza, (2002),
[Dorel-Ferré, 1992]
Gràcia Dorel-Ferré.
Les colònies industrials a Catalunya. El cas de la colònia Sedò.
Publicacions de ĺAbadia de Montserrat, (1992),
[Dorel-Ferré, 1999]
Gràcia Dorel-Ferré.
L’eau ou le charbon?. L’alternative énergétique de l’industrie catalane au XIXe siècle.
Barcelona, (1999),
[Dorel-Ferré, 2004]
Gràcia Dorel-Ferré.
Les colonies industrielles, un épisode discuté de l’histoire de la Catalogne des XIXe et XXe siècles.
Autour de l’industrie. Histoire et patrimoine, Mélanges offerts à Denis Woronoff, CHEFF, (2004),
[Dorel-Ferré, 2005]
Gràcia Dorel-Ferré.
Le patronat des colonies industrielles catalanes au XIXe siècle: formation, diversité, representations.
Construire des mondes. Elites et espaces en Méditerranée, XVIe-XXe siècle, pp. 71-85
[Enrech, 2001]
Carles Enrech.
La ofensiva contra el oficio en la industria textil catalana (1881–1923). La destrucción de un modelo de sociedad urbana.
Campesinos, artesanos, trabajadores,
[Enrech, 2003]
Carles Enrech.
El pla contra la muntanya. La crisi de la indústria tèxtil del pla i la colonització fabril de la muntanya (1874–1904).
Edicions de la Universitat de Lleida, (2003),
[Enrech, 2005]
Carles Enrech.
Indústria i ofici. Conflicte social i jerarquies obreres a la Catalunya tèxtil (1881-1923).
Universitat Autònoma de Barcelona, (2005),
[Feldman, 1994]
Maryann P. Feldman.
The Geography of Innovation.
Boston, (1994),
[Ferrer, 1994]
LLorenç Ferrer.
La cintería en Manresa en el siglo xix. Industiralización y pequeña empresa.
La cara oculta de la industrialización española, La modernización de los sectores no líderes (s. xix y xx), pp. 225-267
[Ferrer, 2004]
LLorenç Ferrer.
Bergadanas, continuas y mules. Tres geografías de la hilatura del algodón en Cataluña (1790–1830).
Revista de Historia Económica, 22 (2004), pp. 337-386
[Ferrer, 1846]
Gerónimo Ferrer.
Cartas históricas, filosóficas, estadísticas, agrícolas.
industriales y mercantiles, (1846),
[Figuerola, 1849]
Laureano Figuerola.
Estadística de Barcelona en 1849.
Instituto de Estudios Fiscales, (1849),
[García Balañà, 2002]
Albert García Balañà.
Indústria i ordre social: una lectura política del treball cotoner a la Barcelona del segle XIX.
pp. 51-73
[García Balañà, 2004]
Albert García Balañà.
La fabricació de la fàbrica.
Treball i política a la Catalunya cotonera (1784–1874), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, (2004),
[Germán et al., 2001]
Historia económica regional de España (siglos xix y xx),
[Graell, 1911]
Guillem Graell.
Historia del Fomento del Trabajo Nacional.
Barcelona, (1911),
[Gutiérrez, 1837]
Manuel M.a Gutiérrez.
Impugnación a las cinco proposiciones de Pebrer sobre los grandes males que causa la ley de aranceles a la nación en general, a la Cataluña en particular, y a las mismas fábricas catalanas.
Madrid, (1837),
[Gutiérrez, 1997]
M.a LLuisa Gutiérrez.
La España Industrial, 1847–1853. Un model d’innovació tecnològica.
Associació/Col.legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, (1997),
[Harris, 1998]
John R. Harris.
Industrial Espionage and Technology Transfer: Britain and France in the Eighteenth Century.
Aldershot, (1998),
[Hudson, 1989]
Regions and Industries: a Perspective on the Industrial Revolution in Britain,
[Lazonick, 1991]
William Lazonick.
Competitive Advantage on the Sho Floor.
Havard University Press, (1991),
[Lescure, 2002]
Michel Lescure.
Le territoire, comme organisation et comme institution”, en La mobilisation du territoire.
Les districtes industriels en Europe occidentale du XVIIe au XXe siècles, Comité pour ĺHistoire Economique et Financière de la France, (2002),
[Madoz, 1846]
MADOZ, Pascual (1846): Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, Madrid, Vol. III.
[Maluquer de motes, 1976]
Jordi Maluquer de motes.
Hacienda Pública Española, (1976),
[Maluquer de motes, 1990]
Jordi Maluquer de motes.
Las técnicas hidráulicas y la gestión del agua en la especialización industrial de Cataluña. Su evolución a largo plazo.
Agua y modo de producción, pp. 311-348
[Maluquer de motes, 2000]
Tècnics i tecnología en el desenvolupament de la Catalunya contemporània,
[Miranda, 2004]
José Antonio Miranda.
Industrialización y distritos industriales: la Comunidad Valenciana.
Storiografia d'industria e d'impresa in Italia e Spagna in età moderna e contemporanea,
[Miranda, 2005]
José Antonio Miranda.
Calzados y distritos industriales en el Mediterráneo.
Mediterráneo Económico, 7 (2005), pp. 289-312
[Nadal, 1975]
Jordi Nadal.
El fracaso de la Revolución industrial en España, 1814–1913.
Ariel, (1975),
[Nadal, 1985]
Jordi Nadal.
La formación de la industria moderna.
Catalunya, la fàbrica d’Espanya. Un siglo de industrialización catalana, 1833–1936, Generalitat de Catalunya, (1985),
[Nadal, 1991]
Jordi Nadal.
La indústria cotonera”. Història econòmica de la Catalunya contemporània.
Enciclopèdia Catalana, (1991),
[Nadal, 1992]
Jordi Nadal.
Los Planas, constructores de turbinas y material eléctrico.
Revista de Historia Industrial, 1 (1992), pp. 63-94
[Nadal, 2000]
Jordi Nadal.
Somni i realitat en la primera industrialització catalana. L’intent, fallit, d’industrialització a l’anglesa.
El segle romàntic. Actes del col. loqui sobre Josep Yxart i el seu temps. Tarragona, 23, 24 i 25 de novembre de 1995, Diputació de Tarragona, (2000),
[Nadal and Carreras, 1990]
Nadal, Jordi y Carreras, Albert (1990) (coords.): Pautas regionales de la industrialización española. Siglos XIX y XX, Barcelona, Ariel.
[Nadal and Tafunell, 1992]
Jordi Nadal, Xavier Tafunell.
Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona (1847–1992).
Columna, (1992),
[Okuno, 1999]
Yositomo Okuno.
Entre la llana i el cotó. Una nota sobre l’extensió de la indústria del cotó als pobles de Catalunya en el darrer quart del segle XVIII.
Recerques, 38 (1999), pp. 47-76
[Oliva, 1999]
Bernat Oliva.
Els orígens de la primera industriatlizació del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilasar i el capital comercial barceloní (1828–1875).
Caixa d’Estalvis Laietana, (1999),
[Oliva, 2000]
Bernat Oliva.
Capital comercial i primera industrialització. La casa de comerç Nadal y Ribó i la industrialització catalana a mitjan segle XIX.
Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, 18 (2000), pp. 373-417
[PALUZIE et al., 2002]
Elisenda Paluzie, Jordi Pons, Daniel Tirado.
The Geographical Concentration of Industry Accross Spanish Regions, 1856–1995.
Documents de Treball de la Divisió de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials, n. ° E02/86, Universitat de Barcelona, (2002),
[Parejo, 2006]
Antonio Parejo.
De la región a la ciudad. Hacia un nuevo enfoque de la historia industrial española contemporánea.
Revista de Historia Industrial, 30 (2006), pp. 53-102
[Pascual, 1991]
Pere Pascual.
La Diputació i la modernització de la xarxa viària catalana: 1840–1868.
Història de la Diputació de Barcelona, pp. 142-193
[Pascual, 1999]
Pere Pascual.
Los caminos de la era industrial. La construcción y financiación de la Red Ferroviaria Catalana (1843–1898).
PUB, (1999),
[Pollard, 1981]
Sidney Pollard.
Peaceful Conquest. The Industrialization of Europe, 1760–1970.
OUP, (1981),
[Pollard, 1994]
Sidney Pollard.
Regional and Inter-regional Economic Development in Europe in the Eighteenth and Nineteenth Centuries.
Debates and Controversies in Economic History. A-sessions. Proccedings Eleventh International Economic History Congress, Milan, (1994),
[Raveux, 2005]
Olivier Raveux.
Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833–1844): estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial.
Revista de Historia Industrial, 28 (2005), pp. 157-185
[Reddy, 1984]
William Reddy.
The Rise of Market Culture. The Textile Trade and French Society, 1750–1900.
Cambridge University Press/Editions de la Maison des Sciences de l’Homme, (1984),
[Rosés, 2001a]
Joan Ramon Rosés.
La competitividad internacional de la industria algodonera española (1830–1860).
Revista de Historia Económica, 19 (2001), pp. 85-108
[Rosés, 2001b]
Rosés, Joan Ramon (2001b): “La difusión de la tecnología extranjera en España durante la Revolución Industrial: el caso de la industria algodonera catalana (1784–1861)”, en VII Congreso de la Asociación de Historia Económica. Zaragoza (http://www.unizar.es/eueez/cahe/roses.pdf.).
[Rosés, 2003]
Joan Ramon Rosés.
Why isn't the Whole of Spain Industrialized?. New Economic Geography and Early Industrialization (1797–1910).
Journal of Economic History, 63 (2003), pp. 995-1022
[Sánchez, 1987]
Alex Sánchez.
Los inicios del asociacionismo empresarial en España: la Real Compañía de Hilados de Algodón de Barcelona 1772–1820.
Hacienda Pública Española, 108 (1987), pp. 253-268
[Sánchez, 1989]
Alex Sánchez.
Entre el tradicionalismo manufacturero y la modernización industrial. El cuerpo de Fabricantes de Tejidos e Hilados de Algodón de Barcelona, 1799–1819.
Estudis d’Història Econòmica, 1 (1989), pp. 71-88
[Sánchez, 1996]
Alex Sánchez.
La empresa algodonera en Cataluña antes de la aplicación del vapor, 1783–1832“.
La empresa en la historia de España, pp. 155-170
[Sánchez, 2000a]
Alex Sánchez.
Crisis económica y respuesta empresarial. Los inicios del sistema fabril en la industria algodonera catalana, 1797–1839.
Revista de Historia Económica, 18 (2000), pp. 485-523
[Sánchez, 2000b]
Alex Sánchez.
Les berguedanes i les primeres màquines de filar“.
Tècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporània, pp. 161-175
[Sard, 1884]
Andrés de Sard.
Comparación entre el actual estado de desarrollo de la industria algodonera en Inglaterra y el de la propia industria en España.
Barcelona, (1884),
[Smith, 2003]
Angel Smith.
Industria, oficio y género en la industria textil catalana, 1833–1923.
Historia Social, 45 (2003), pp. 79-99
[Solà, 1995]
Àngels Solà.
Indústria tèxtil, màquines i fàbriques a Berga.
l’Erol, 47 (1995), pp. 12-15
[Solà, 2002]
Àngels Solà.
Filar amb berguedanes. Mite i realitat d’una màquina de filar cotó“.
La Indùstria textil. Actes de les V Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, Enginyers Industrials de Catalunya, (2002),
[Solà, 2004a]
Àngels Solà.
Aigua, indústria i fabricants a Manresa (1759–1860).
Centre d’Estudis del Bages, (2004),
[Solà, 2004b]
Àngels Solà.
Els Herp de Manresa, una saga de negociants i fabricants en els orígens de la Catalunya industrial.
Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, 22 (2004), pp. 251-311
[Soler, 2001a]
Raimon Soler.
Estratègies empresarials en la indústria cotonera catalana. El cas de la Fàbrica de la Rambla de Vilanova, 1833–1965.
Tesis Doctoral Inédita, (2001),
[SOLER, 2001b]
SOLER, Raimon (2001b): “Productividad, costes y eficiencia en la industria textil algodonera catalana, 1840–1930 ¿Qué nos enseñan las empresas?”, en VII Congreso de la Asociación de Historia Económica. Zaragoza.(http://www.unizar.es/eueez/cahe/raimonsoler.pdf).
[Terradas Ignasi, 1994]
Ignasi Terradas.
La qüestió de les colònies industrials. L’exemple de l’Ametlla de Merola.
Centre d’Estudis del Bages, (1994),
[Thomson, 1994]
James Thomson.
Els orígens de la industrialització a Catalunya. El cotó a Barcelona, 1728–1832.
Edicions, (1994),
[Thomson, 2003a]
James Thomson.
Transferencia tecnológica en la industria algodonera catalana: de las indianas a la selfactina.
Revista de Historia Industrial, 24 (2003), pp. 13-50
[Thomson, 2003b]
James Thomson.
Olot, Barcelona and Avila and the Introduction of the Arkwright Technology to Catalonia.
Revista de Historia Económica, XXI (2003), pp. 297-334
[Thomson, 2005]
James Thomson.
Explaining the <take-off> of the Catalan Cotton Industry </take-off>.
Economic History Review, LVIII (2005), pp. 701-735
[Tirado et al., 2003]
Daniel Tirado, Jordi Pons, Elisenda Paluzie.
Industrial Agglomeration and Industrial Location. The Case of Spain before World War I.
Journal of Economic Geography, 2 (2003), pp. 343-363
[Tirado et al., 2006]
Daniel Tirado, Jordi Pons, Elisenda Paluzie.
Los cambios en la localización de la actividad industrial en España 1850–1936.
Revista de Historia Industrial, 31 (2006), pp. 41-63
[Torras, 1994]
Jaume Torras.
L’economia catalana abans del 1800. Un esquema.
Història econòmica de la Catalunya contemporània, Enciclopèdia Catalana, I, (1994),
[Tunzelman, 1978]
Georg N. von Tunzelman.
Steam Power and British Industrialization to 1860.
OUP, (1978),
Copyright © 2010. Asociación Española de Historia Económica
Opciones de artículo
Herramientas
es en pt

¿Es usted profesional sanitario apto para prescribir o dispensar medicamentos?

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?

Você é um profissional de saúde habilitado a prescrever ou dispensar medicamentos